M'ATRAPES

M’atrapes,
la intensitat del teu blau
hipnotitza la mirada,
l’aigua bressola els pensaments.
Cap deliri hi és present.
No hi ha res, nomes ones.
En l’horitzó busque els camins
que es desdibuixen,
deixar aquest jo, sempre igual,
que m’impedeix ser l’altre!
Sota el mantell de cel marí
 la lluna il·lumina els anhels,
i tu m’atrapes,
m’hipnotitza el teu blau
em bressolen les teues aigües,
el vol silenciós de la gavina.
M’atrapes,
em sedueixes
em captives
i jo, nàufrag de mi
em deixe portar pel
teu onatge.