LA NIT DE SANT JOAN
Vola l’espurna
i encén la flama
sobre les arrels
de la memòria.
Nit centellada de goig
propera i enamorada
amb flaires de flors
i fogata.
La flama ha pres...
i un a un brandegen
els focs
damunt les runes
de la muralla.
Sona la música,
s’escapa una llàgrima
i com si fóssim llunes
rondant la terra
voltegem la foguera
enlairant el desig
amb la mirada.
El vent abraça la il·lusió
la nit batega el deliri
i viatja per la mar un desig
abans que desperte
la matinada.
i encén la flama
sobre les arrels
de la memòria.
Nit centellada de goig
propera i enamorada
amb flaires de flors
i fogata.
La flama ha pres...
i un a un brandegen
els focs
damunt les runes
de la muralla.
Sona la música,
s’escapa una llàgrima
i com si fóssim llunes
rondant la terra
voltegem la foguera
enlairant el desig
amb la mirada.
El vent abraça la il·lusió
la nit batega el deliri
i viatja per la mar un desig
abans que desperte
la matinada.