SAFAREIG
Portaré la bugada al safareig,
rentaré les tristors
estovaré el cansament
al vent, les rialles
que correguen per tot arreu.
Esbandiré les mentides i enveges,
en llexiu, les trampes i els traïdors.
Els somnis, al sol
i de cada plec de somriures
trauré el coratge de caminar.
VIATJANT
On van
els pensaments que llances al mar?.
Suren ballant amb les ones
buscant esguard en un penya-segat
o viatgen amb els corrents marins
fins al fons, a recer del bosc?.
Em farcís d’alè marí,
llance el pensament
i amb l’onatge del capvespre
navegue amb ell.
MIRADA
És quan
mires que tremole
que la foscor dels teus ulls
fon el meu cor.
És
en la mirada
que trenques silencis,
la que estima
la que besa,
on dormen
la tendresa
i els secrets.
És en la mirada
que encens el desig
i acarones la pell,
la que guarda la màgia
que aflama els estels.
I és ahí,
en la teua mirada
on resta el poema
que mai escriuré
Dibuix: Guillermo Jara
ENLAIRANT LA MIRADA

Amb la fragilitat d’un gest senzill
m’enlaire entre somnis d’aigua
vinguts de mar, rius i estanys.
Blanc sobre blanc sota els meus peus,
flaires de records i enyorances
en el país del cotó fluix.
Guaita!. Bufa el vent
i els somnis són a tocar de mans,
somriu la tarda
es pentinen les emocions,
m’esvaís plàcidament
mentre el sol declina la mirada.
ROSA DELS VENTS
Passejaré
la tristesa
en el voraviu de la nit,
ara que la serenor de la lluna
embolcalla els neguits.
Invocaré els corrents marins,
i en la foscor de la platja
plantaré el meu cos
de nàufrag.
Embarcaré en el vaixell
dels somnis,
esquitxada
de salnitre,
crescuda d’anhels
i viatjaré allà on pentine
la rosa dels vents