CAP PRIM
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitwQ6XRETK4AGcFYqP_bAfdARRZgU6eFwqWjEPwKHDct-EHehCcyrLgP1JWvfUkNFoKBm4ukhduSKZdKzD0WIT-CDmmUwza1k5lSUcT1EL1IJl53hd-5lF3zlFdTVyrk1bQimXmmUUr7U/s320/10622741_1027670647252031_1425972096356517520_n.jpg)
Deixa que siga la remor de la mar
la que em parle d’aquest cap que abraça l’aigua
deixa que siguen aquells ceps
reductes de designis i esperances
els que ens parlen d’un passat copiós.
Tanca els ulls
alena els arrels,
estem fets de sal i aigua
de roca i llum blanca.
Sent com ofeguen els crits les pedres
sota les parets de ciment i vidre
i les basses d’aigua dolça.
Mira!, els corriols enllacen les sendes
que porten a tocar el blau
testimonis del festeig
entre el cap, l’illa i la mar.
A cavall de les ones
el vent acarona la vela
alce la mirada i el contemple,
des de baix la seua presencia
és més i més immensa.
Badalla el silenci,
acarone les roques,
escric versos a l’aire
mentre dibuixe amb els dits
els colors del meu país.
Foto de l'Associació de barques tradicionals de Xàbia