IMMA
A Imma Mestre
Arriba sempre pedalejant
amb un somriure
d’orella a orella.
El gest amable
i els ulls farcits d’estima.
Al darrere de la bicicleta
d’u un cabàs
ple de tendresa
disposada sempre
a repartir
amb la mà oberta.
Somriuen les ones
quan ella somriu
i s’encén la pell blava
de dona de mar
quan com una estel
abraça l’aigua.
De gest amable,
somriure encisador
i passes decidides,
és com la ventada
que trena els sentiments,
la llibertat
en forma dona