dijous, 29 de gener del 2015

DESIG II



Sota els silencis de lluna
els llavis s’apropen
entre la mirada encesa.
Es fonen els cossos
golafres  de carn,
omplint la nit
amb flaires de passió.

Cau el vestit,
s’encén el desig
ballen les carícies
melodies de passió
assedegant el deler
en les corbes del desig.

Són dos nàufrags
onejant per les ombres
dels plecs de la pell
que tantes vegades
han estimat,
esclata en la nit
esquitxos de vida
i tot l’amor s’ompli
de sentits

dijous, 22 de gener del 2015

RUNES




Recòrrec les runes interiors
d’un cos farcit
de quefers quotidians
i dies senzills.
Hi han els somnis
que van volar,
aquells que mai més seran
deixats entre les despulles
de l’oblit.
  La gatzara dels jocs infantils
porta a la memòria
les tardes assolellades
amb gust de tendresa.
Una fada i un vaixell pirata
porten al nen i la nena
pels indrets de les aventures.
  Passeja la brisa entre les runes
portant el caliu de l’abraç amic
tardes de cafè
curulles de complicitats.
Vespres de secrets i propòsits.
  Però hi ha també entre les runes
d’aquest cos de dies senzills
els batecs ferotges dels nous somnis
per les veredes a mig construir
i és per ells que visc i estime
la incertesa dels dies que vindran.

divendres, 16 de gener del 2015

 
 

FUTUR ANUL·LAT

 
 



Un cel ple de blau
una mirada perduda
i un interrogant:
On anem?.
Ens heu robat la il·lusió
d’emprendre noves tasques,
esmicolat i saquejat les
esperances de nous jorns.
Ens feu sentir apocats i confosos,
massa grans per hi cabre enlloc
massa joves per restar asseguts.
Les quimeres  es queden pel camí
i s’ofeguen els somnis i il·lusions
de qui encara s’hi vol jugar la pell.
Lladres!
Heu escampat la brutícia
i l’odi entre germans
empobrit els nostres drets,
i encorbat la nostra esquena
sota el pes de la vostra avarícia.
Heu saquejat, furtat
i empobrit el meu País
escampant el vostre ferum
fins al darrer racó,
egòlatres, avariciosos, mesquins
que pinteu de negre el nostre futur
i ens prohibiu tenir ràbia.

diumenge, 4 de gener del 2015








La nit encara es ben fosca
serenament  mire
en el retrovisor del temps,
en quin moment va fugir
la placidesa dels dies càlids,
qui va convidar a aquest ball
els neguits que ara em vesteixen.
Cridaré en la nit els meus silencis,
altrament sé que serà debades
la serenor d’aquesta lluna platejada
no calma l’angoixa que acampa
en el meu cos,  cor endins.