RES ÉS TOT

Tot és no res,
aquest silenci de res
xiuxiueja remors de mar
i tot un horitzó 
batega somriures.

Amb tota la fúria del foc
les mans s'omplin de desitjos,
les paraules esdevenen somnis
on tot és no res.

Cau rabiosa la pluja
i la nineta buida de mirada
resta expectant l'infinit
on tot és no res
i res és tot.





                        
- Imatge: Ausonia photography.

EM DONARES LA MÀ.

                                                a Juanjo Sala

Un capvespre voramar
passejava pels records
el dia que hi vas arrivar
embolcallat de serenor
 farcit de neguits.

Ens donarem la mà
obrirem nous camins
vessats d'anhels 
  il.lusions i desitjos.
Brollaren somnis.

El temps passa
 han passat dies de pluja
com a tu t'agraden,
i el sol ha cremat les teulades
com m'agrada a mi.

I segueix la teua mà estesa
per a espentar les pors
compartir somriures
vestir de calma els neguits,
 abraçar els somnis.
La teua mà que roman
perenne al temps
 la mà d'un amic.

SOTA LA FOSCOR DE LA NIT

Sota la foscor de la nit
regalimen els somnis
planegen els desitjos
anhels infinits
farcits de mel i llimona

Sota la foscor de la nit
encenc un foc
amb la teua mirada,
cremen els sentiments
espurnegen les paraules.

Quan el silenci ens envolta
és la llum qui m'abraça
sota la foscor de la nit.

ONADES

Silencis,
mots que enmudeixen
remors de mar,
mirades perdudes
en la inmensitat.
Bramen les ones
i ofeguen els neguits.
Un lleu polsim
acarona la pell,
brollen els sentiments
i el somni nàufrag
viatja mar endins.

INSTANTS

 

En les hores baixes
d'una tarda d'estiu
la mirada reposa en ells.
Un,  juganer i rialler,
inventant històries
de personatges llunyans
i paratges desconeguts.
 A l'altra banda,
una nena
de mirada tranquil.la
viu instants de somni
en el llibre que reposa
a la seua falda.
Tanque els ulls
en la serenor
d'aquest capvespre
per assaborir
aquest moments de tendresa,
d'il·lusions solitàries
instants que passen
i no tornen
però que viuran sempre en la memòria

EL SILENCI DE LES TEUES PARAULES

                         

                                                                               a  Xelo Llopis i  les seues paraules sense so

                                    

Escolte el silenci i senc la teua veu
te'n fas present de mil maneres,
en les flors que obrin els seus petals
en la terra molla
en les ones que arriben a la vora
i les que viatgen mar endins.

Sé on ets i et busque
que aquest silencis plens de vida
no aconsegueixen omplir el buit
que han deixat les teues paraules.