DES D'ON SOC
Visc ací
a l’altra banda d’on surt el sol
l’olor de mar s’endinsa en els porus
i perfuma els quefers diaris.
Des d’aquesta banda
els blaus es fonen en una línia,
blau vidre de matinada,
blau marí, turquesa, blau cel
lapislàtzuli per la vesprada
bressol dels pescadors
que retornen al port.
Des d’on soc
la mirada busca
l’arrel de l’aigua
amb el desig d’escriure
noms plens de tendresa.
He fet volar els anhels
i emmudit l’onatge
per sentir l’univers
en una ona.
S’encanten els núvols
i volen silencioses
les gavines.
Quin encís tan bell
aquesta pau marina!.
Quin poema tan bonic, tan ple de llum i de colors. De blaus n'hi ha un munt. Té tants blaus la mar...
ResponEliminaEncarna, et podríem anomenar "la poeta de la mar", el descrius tan bé, es veu que l'estimes.
Si, la veritat és que si, Glòria, en tots els seus estats i de qualsevol blau, la mar en té atrapada.
EliminaGràcies pel comentari. Una abraçada!!
dona afortunada per veure tots els colors del blau i sentir la sal a la pell
ResponEliminaSaps que aquest color són teus també....si et ve de gust! ;)
Elimina