a Cristina Tomàs
Dona de pinzellades blaves
de mirada dolça
i cabells obscurs
a poqueta nit vigila la lluna
i fa d’ella tendres paraules
que acaronen els sentiments.
Sensible i emotiva per dins
cuirassa per fora
sorteja amb valentia els entrebancs
i les coses les diu pel seu nom.
De somriure burleta
i mirada dolça
tímida i descarada alhora,
que cus i descús l’ànima
i fa de les pinzellades poesia
abraçant-nos l’esperit
i acariciant-nos el cor.
