L’alba trenca la calmada nit
la mirada perduda
entre la son i el somni
i en el pensament, tu
que omplis de llum
la meua albada,
que assedegues
la set dels meus llavis
i portes l’olor de mar i gessamí
omplint l’estança
amb flaires de tendresa.
Vindrà el dia de viure
sota els versos
de tindre en la mà els somnis,
el cor renovarà la força
l’ amor s’omplirà de sentit,
i aquests camins amarats
de secrets i silencis
arribaran a la cala dels teus braços,
on el somni, tantes vegades somniat
es llevarà a trenc d’alba
amb el caliu de les teues mans
intacte en la pell.