El diumenge passat vaig tindre el goig d'anar amb el grup de danses Portitxol a la visita que fan tots els anys per aquestes dates a "l'asilo" per a oferir-los un espectacle de nadales i danses.
Del record d'aquell moment ha nascut aquest poema. Del record i la gosadia d'atrevir-me a posar-me en la pell d'una de les iaies del públic.


  

 

I aleshores va arribar aquella colla
carregats d’instruments, postisses i cançons
a trencar la monotonia dels meus dies.
Les parets blanques d’aquest edifici
testimoni del meu quefer diari
semblaven mes toves, menys murs.
Els finestrals s’eixamplaren
amb els primers acords de guitarra
i entraren glops de llibertat.
De jove m’agradava mirar per la finestra
amarant-me de somnis i desitjos.
La vida està plena de portes.
Les finestres són la llibertat.
I aquells homes i dones
amb postisses, canyissets
 i simbombes,
em portaven finestra enllà
a les cadires de boga
d’una tarda d’estiu.
Flaires d’ametlles i gessamí.
Acords i puntejats,
guitarres amb força
la dolçor de la flauta
el frec de la roba,
les mans unides
i els rostres il·luminats.

Els records són un sol cansat,
la vida una xarxa arranjada,
una barca que apaga el motor
i rellisca en silenci per l’aigua
alenant bocanades de llibertat.