INSOMNI

Nàufrag en la nit
estèril de son,
busque en la rosa
el vent que posarà
rumb als somnis.

SOM

Som el que tenim i anhelem
instants de temps
que passen i queden,
il·lusions dibuixades a l’aire
la nuesa d’unes paraules.
Som la claror de l’albada
i l’ombra d’un fanal.
Una petjada en la sorra
unes mans pentinant onades.
Som la força dels mots
en un dia de vaga.
Som la raó de viure,
el camí traçat,
que a poc a poc
fem i desfem.
Som la cançó, el vers,
un trenc d’alba i un adéu.
El foc, el dubte, la tempesta.
Som la carícia.
El bes.
Un t’estime de matinada.

BIEL

Junts vam començar aquest camí
que un dia faràs teu,
enrere ha quedat la mirada
de nadó tranquil
que una matinada
m’embolcallà de tendresa.
Ara, el teus ulls ametllats
són estels de vida,
abraces amb la nineta
viatges amb la mirada.
Ets la sensibilitat i la puresa
quan somrius
la quietud enmig la tempesta
l'amor i l'alegria.
Et fas gran fillet
com grans són els bàtecs
que ens omplin  d'estima
El món vindrà a trobar-te
i tu, decidit, l’acolliràs.
Viatjaràs, exploraràs
descobriràs i estimaràs.
I en tots aquests camins de vida
em tindràs sempre  a la teua vora,
que és quan m’abraces
que el meu cor batega.