ISABEL MARTÍ
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6GSPOwcHemCwjdh-6AvqRQOn-_l3GvTCwJR9dvZDcipAPGmUWLoBOugYh2wLRzysqZheL8AT5cl10KTmvRB81TkSBDYV1tAvvTQRGcfL3gRkCHXN5eqr74BsW2rCHSJWeev_aYq-u9BM/s200/Isabel+Mart%25C3%25AD+Chuli%25C3%25A0.jpg)
Com un sospir lleuger
a ras de terra
enfila les postisses
enlaira els braços
i amb moviments
quasi ingràvids
comença el ball
que ha rescatat
de la memòria.
Dona de mirada dolça
de gest amable
i somriure encisador.
Sempre disposada a ajudar
sempre a punt per acollir
els nostres dubtes.
Destil·la estima.
Amb paciència infinita
repeteix una i altra vegada
dreta, dreta, esquerra
un, dos, tres.
Però és quan balla
quan el món s’atura.
Ample el somrís
estels en la mirada
amb moviments sotils
ferms i harmoniosos
punteja el recorregut.
Com si fos vent
dibuixant un paisatge
Retrat: Amadeu Vives