SAFAREIG
Portaré la bugada al safareig,
rentaré les tristors
estovaré el cansament
al vent, les rialles
que correguen per tot arreu.
Esbandiré les mentides i enveges,
en llexiu, les trampes i els traïdors.
Els somnis, al sol
i de cada plec de somriures
trauré el coratge de caminar.
crec que aniré amb tu tinc molta bugada per fer
ResponEliminaAnem-hi, parlarem mentres rentem, per a que no es perguen els costums. :)
ResponEliminaAhhhh , la bugada , molt sovint i a voltes ens cadariem curts de detergent .m'agrada aquest poema, entre altes , perquè els meus avis tenien un safareig on de petit l'estiu em feia uns banys .
ResponEliminaCrec que tots ens hem banyat en sequies, safarejos o basses de regar, eren altres temps i tot s'aprofitava. :)
Eliminal'expressió de "fer bugada" em remet als orígens de la meva afició a la poesia...
ResponEliminagràcies Encarna...
Una abraçada Toni!!.
Elimina