ENLAIRANT LA MIRADA

Amb la fragilitat d’un gest senzill
m’enlaire entre somnis d’aigua
vinguts de mar, rius i estanys.
Blanc sobre blanc sota els meus peus,
 flaires de records i enyorances
en el país del cotó fluix.
Guaita!. Bufa el  vent
i els somnis són a tocar de mans,
somriu la tarda
es pentinen les emocions,
m’esvaís plàcidament
mentre el sol declina la mirada.