MIRADA
És quan mires que tremole
que la foscor dels teus ulls
fon el meu cor.
És en la mirada
que trenques silencis,
la que estima
la que besa,
on dormen
la tendresa
i els secrets.
És en la mirada
que encens el desig
i acarones la pell,
la que guarda la màgia
que aflama els estels.
I és ahí,
en la teua mirada
on resta el poema
que mai escriuré
Aquestes son les mirades que ens ajuden a viure.....
ResponEliminaI tant Enric!!. Una abraçada
Eliminaamb aquesta mirada no calen poemes, ella sola és el poema
ResponEliminaLes ninetes tenen veu.
EliminaUn beset.
Fan,falta,aquestes,mirades
ResponEliminaCom l'aire que es respira, Encarna. Preciosa!
Són l'elixir, matressa. Beset bonica
Elimina