dimarts, 3 de juny del 2014


MIREIA











 


Nineta d'ulls de mel
el temps passa i et fas gran
enrere queden els vestits
que et feien sentir princesa,
les ales de fada,
les sabates de tacó,
enrere has deixat els contes,
les mans tacades de pintura
i el somriure màgic
de nineta de cotó en pel.

Enrere, allà enrere s'ha quedat
el plor del primer dia d'escola
els berenars al pati, el tobogan,
les risses i les cançons
i els neguits de nineta poruga.

Et fas gran,
nineta d'ulls de mel
ja no hi és el somriure tímid
hi és una rialla fresca
brava com la mar,
blanca com la lluna.

 Nina, nineta
 de cara dolça
i ulls de mel...
t'estime.

3 comentaris:

  1. es fa gran sí, però té la immensa fortuna de fer-ho de la teua mà

    meravellosa nineta

    ResponElimina
  2. Quin poema tan tendre i bonic!!! Els nostres fills se saben ben estimats💜!!!

    ResponElimina