El temps vola, sembla que fa no res van començar el seu pas per l'escola i ara ja han arribat a la final de l'etapa.
Pensant en tot aquest camí que han fet, aquest xiquets i xiquetes de la generació cap i cua, ha nascut este poema.

Tot resta en silenci,
els llibres a la classe
ja no s’obriran més.
Amb l’arribada del solstici d’estiu
aquest vaixell que un dia embarcà
carregat de marietes i barrufets
ha arribat a port.
Enrere han quedat les hores de classe,
els jocs al pati,
els contes.
Però si tanquem els ulls,
encara es sent la música
de “Summer  night” i “Umbrella”
voletejant  per l’aire,
cercant un lloc des de que les vau ballar.
Es sent l’olor dels dolços de Nadal
que amassàveu
amb alegria i il·lusió.
Les rialles i la joia
dels dies de carnestoltes,
la pau, el 9 d’octubre...
Heu aprés i fet descobriments,
enrere han quedat les fitxes,
les lectures,
els mapes, el guix i els colors.
Heu arribat a port,
 però dins de vosaltres
restaran sempre  el Graüll
que vos va ajudar a donar
 les primeres passes.
Comenceu  noves aventures
i nous camins per trepitjar.
Un desig,
que tingueu molta sort
en cada camí i a cada passa que doneu.