diumenge, 23 de març del 2014

PARATGE


Aturada al bell mig
del paratge
m'endinse,
tenyida de blau,
muda de paraules.

Estime aquesta mar

que oneja els secrets
i penetra
amb el seu murmuri
dins dels somnis.

Estime aquesta terra
arrel del que sóc i anhele
mut testimoni
de les petjades del passat
sentinella
del desig de sobreviure.

Contemple
la bellesa harmoniosa
i se'm qualla a mig aire l'alé.
La primavera
vesteix la tarda d'aromes,

la vida comença de nou.

Repose la mirada tranquil·la
mentre la brisa udola
melodies de llibertat.

dimecres, 19 de març del 2014


MOTXILLES





A l'espatlla del caminant
motxilles carregades d'històries.
Hi han motxilles plenes de somnis,
il·lusions i camins per caminar.
Hi han que van farcides de cops
i embats per sobreviure.
Hi han motxilles que es perden a mig camí
i esdevenen cabassos plens d'horitzons nous.
Motxilles carregades de llibres, entrepans i notes,
i aquelles altres, tan plenes d'històries
que els records s'han hagut d'acoblar,
Hi ha motxilles plenes de somriures,
màgia, tendresa i  esquitxos de colors.
Unes altres que són en blanc i negre
carregades de resignació.
Estan les dels aventurers
amb els estris preparats
per la batalla quotidiana.
Hi són també les que van carregades
de besos, carícies i paraules d'amor
i aquelles altres,
obertes de bat a bat
plenes de llibertat...

és aquesta la que vull portar jo.

dissabte, 1 de març del 2014

A CADA TRENC D'ALBA




Ix de casa
amb el record
del darrer somni
ballant en la memòria.

  Al carrer,
soroll de passes fermes
rostres adormits
i el vol d'una gavina
acompanyen la matinada.

A l'hora punta
s'ompli el polígon,
de cotxes, motxilles, recaptes,
flaire de cafè i fum de tabac.

Els rostres, ja no tan adormits,
dibuixen en la mirada
els malsons quotidians.
Són sabedors de la seua fortuna,
i treballen, i callen
per uns sous sempre a la baixa.

La injustícia marca la nostra trajectòria,
som titelles en mans dels poderosos,
però malgrat tot, caminem, lluitem,
somniem, i a cada trenc d'alba
fem renàixer il.lusions i esperances.













divendres, 14 de febrer del 2014

Em passa moltes vegades que en moments de goig, pense que potser, en alguna altra banda, alguna persona està plorant mentre jo ric de felicitat.
I va passar.....la matinada del 14 de febrer, mentre gaudia de la felicitat de veure per primera vegada la carona del meu fill, una estimada amiga es va veure embolcallada per la tristesa d'haver de despedir el seu pare per sempre....


ANADA I ARRIBADA

               

La llum de l'albada
il.luminà per primer cop
els teus ulls grans i oscurs
àvids de vida.

Descansaves, cercant el vol
per defugir de la terra
els teus ulls s'apagaven
com els fanals de la matinada.

Arribares  a corre-cuita
embolcallant-nos de tendresa
net de tristeses, farcit de rialles
omplint-nos d'estima.

Traginaves la sort d'alenar
els darrers glops de vida
mentre ella a prop de tu
quedava orfena d'estima.

Maleides anades....
Joioses arribades...








dilluns, 27 de gener del 2014



DESCONCERT





Aleshores tot trontolla,
l'estòmac s'encongeix
el cor sembla aturar-se
un enyor se sent ferit
la respiració és desmesurada
tot és desconcert,
l'harmonia d'abans
sembla haver perdut el ritme
s'ennueguen els ulls
brollen les llàgrimes
la tristessa guanya el cant

           



diumenge, 19 de gener del 2014

                  
                           FENT CAMÍ






 Camine per sendes dubtoses
entre pins i terres assaonades,

mentre el vent remoreja
i la brisa vesteix la incertesa.

El camí és llarg i no sempre recte
la pols maquilla la cara
remors de mar bressolen
les veus suaus dels somnis.

Amb pas ferm i mirada llunyana
esbrino els camins on fer la camallada
aquells que porten a la cala
on seure a esperar la calma.

 

dilluns, 13 de gener del 2014

                                             ETS





 
Ets la brisa que embolcalla
i acarona la pell amb calidesa,
l'amor que creix i es multiplica
com l'onatge en la mar calmada.

Ets enyorances, anhels,
mirades que parlen
mentre emmudeixen
les paraules.

Ets tendresa, il·lusió, 
un horitzó llunyà,
uns llavis que besen
esclats de passió.

Ets el buit quan no hi ets,
i la disbauxa de sentiments
quan arribes, il.luminant
l'estança amb la mirada.

Ets la flor i ets el vers,
el somriure i la calma,
el dubte i la tempesta
una illa enmig de l'oceà.

Ets...