FENT CAMÍ
Camine per sendes dubtoses
entre pins i terres assaonades,
mentre el vent remoreja
i la brisa vesteix la incertesa.
El camí és llarg i no sempre recte
la pols maquilla la cara
remors de mar bressolen
les veus suaus dels somnis.
Amb pas ferm i mirada llunyana
esbrino els camins on fer la camallada
aquells que porten a la cala
on seure a esperar la calma.
Encarna has brodat un meravellós poema....
ResponEliminaA vegades els dubtes són uns bon fils per a teixir poemes. Besets.
Elimina