PARATGE

Aturada al bell mig
del paratge
m'endinse,
tenyida de blau,
muda de paraules.

Estime aquesta mar
que oneja els secrets
i penetra
amb el seu murmuri
dins dels somnis.

Estime aquesta terra
arrel del que sóc i anhele
mut testimoni
de les petjades del passat
sentinella
del desig de sobreviure.

Contemple
la bellesa harmoniosa
i se'm qualla a mig aire l'alé.
La primavera
vesteix la tarda d'aromes,
la vida comença de nou.

Repose la mirada tranquil·la
mentre la brisa udola
melodies de llibertat.