dijous, 15 d’agost del 2013

ONADES



Silencis,
mots que enmudeixen
remors de mar,
mirades perdudes
en la inmensitat.
Bramen les ones
i ofeguen els neguits.
Un lleu polsim
acarona la pell,
brollen els sentiments
i el somni nàufrag
viatja mar endins.



Publicat per a

4 comentaris:

  1. miquel català15 d’agost del 2013, a les 14:02

    brama la mar

    ResponElimina
  2. Xelo IProu15 d’agost del 2013, a les 20:28

    malgrat els entrebancs que no deixen de brollar sentiments... cada vers em deixa una petjada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encarna Roselló16 d’agost del 2013, a les 2:12

      Sempre brollen els sentiments tot i que a vegades fan mal.....dona'm la mà i anem mar endins a la recerca dels nostres somnis

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)