EM DONARES LA MÀ.
a Juanjo Sala
Un capvespre voramar
passejava pels records
el dia que hi vas arrivar
embolcallat de serenor
farcit de neguits.
Ens donarem la mà
obrirem nous camins
vessats d'anhels
il.lusions i desitjos.
Brollaren somnis.
El temps passa
han passat dies de pluja
com a tu t'agraden,
i el sol ha cremat les teulades
com m'agrada a mi.
I segueix la teua mà estesa
per a espentar les pors
compartir somriures
vestir de calma els neguits,
abraçar els somnis.
La teua mà que roman
perenne al temps
la mà d'un amic.
De la vostra mà dóna gust caminar, felicitats a la poetessa i a l'amic
ResponEliminaVine, dona'm la mà....
EliminaI amb tu al costat Xelo. Tenim dues mans cadascú, així que ens podem agafar. Encarna, sense paraules...
ResponEliminaSiiiissshhh....
Elimina