DESCONCERT





Aleshores tot trontolla,
l'estòmac s'encongeix
el cor sembla aturar-se
un enyor se sent ferit
la respiració és desmesurada
tot és desconcert,
l'harmonia d'abans
sembla haver perdut el ritme
s'ennueguen els ulls
brollen les llàgrimes
la tristessa guanya el cant

           

                  
                           FENT CAMÍ

 Camine per sendes dubtoses

entre pins i terres assaonades,

mentre el vent remoreja

i la brisa vesteix la incertesa.

El camí és llarg i no sempre recte

la pols maquilla la cara

remors de mar bressolen

les veus suaus dels somnis.

Amb pas ferm i mirada llunyana

esbrino els camins on fer la camallada

aquells que porten a la cala

on seure a esperar la calma.

 

                                             ETS

 Ets la brisa que embolcalla
i acarona la pell amb calidesa,
l'amor que creix i es multiplica

com l'onatge en la mar calmada.

Ets enyorances, anhels,

mirades que parlen

mentre emmudeixen

les paraules.

Ets tendresa, il·lusió, 

un horitzó llunyà,

uns llavis que besen

esclats de passió.

Ets el buit quan no hi ets,

i la disbauxa de sentiments

quan arribes, il.luminant

l'estança amb la mirada.

Ets la flor i ets el vers,

el somriure i la calma,

el dubte i la tempesta

una illa enmig de l'oceà.

Ets...

ON LA DISTÀNCIA NO HI ÉS

Hi ha distàncies que no ho són
silencis carregats de paraules
abraçades que gronxen la tendresa,
hi ha els mots que no calen
i també els que calen
però per damunt de tot
hi ha aquest somriure seré
farcit d'estima
i aquesta mirada amiga
que tot i la distància
hi és.

CAMINS

 

Pels camins dels somnis
indrets plens d'entrebancs
cruïlles de neguits
silencis de lluna
remors d'alegria
ones d'il.lusions
un cel de somriures
i tal vegada........tu.

 

 DESIG

Camine cap als somnis,
amb la força asserenada
  dels sentiments
fins arribar als teus llavis
pou que calma la meua set.
Embolcallada pel teus braços,
coberta de desig la pell
assaborisc el moment
en que els nostres cossos
ebris de passió
cauen rendits
al frenesí de la luxúria.

Tanque els ulls,
assaborint l'olor
que has deixat en mi,
el teu alè m'acarona
 els nostres cossos
reposen junts
cau la nit
desperta l'alba
vestida de desig.

CAPVESPRE

Sota el cel ataronjat
d'un capvespre de tardor
es gronxen els somnis,
viatgen il.lusions.
Pentina el vent les ones
i un sospir fugisser
navega mar endins,
deixant la sal als llavis
i els ulls farcits de desig.
Com els veig, sense veure'ls
ni tindre'ls al davant!
il.lusions fugisseres
somnis a mig camí
neguits que bateguen
sota la remor del mar.






foto: LauretART