NIT D'INSOMNI

En hores d'insomni,
et sommie
invoque la llum dels teus ulls
la textura dels teus llavis
els mots xiuxiuejats a cau d'orella
i el tacte sedós de la teu pell.
Secretament,
reseguisc el recorregut del teu cos
i m'endinse en la voragine
de les teues aigües.
Entrellaçats pels desig
naveguem per corrents vertiginoses
fins acabar extenuats.
Mentres, al fons sona la música
que ens porta el vent de la mar.

VIDA

La vida és un matí sense presses
el sol acaronant la cara,
una nit d'estiu
una tarda de primavera,
l'oreig del mar pentinant els cabells.
La vida és un passeig per la cala
entre pins i remors d'aigua 
flaires de gessamí, margarides
i flors de taronger.

La vida és la tendresa d'una mirada,
un puny al vent, cridar ben fort,
somriures i cants de lluita.
 La vida és un sopar a la fresca,
una illa de carícies,
uns ulls que esguarden paraules d'amor
xiuxiuejos i esclats de passió.

La vida és un esquitx de color,
un somni, un nuvol, un record.
La vida és una paraula, una il.lusió,
un passeig en bici, una abraçada,

La vida...

UNA TARDA

                                                                                                    

                     
                                                                       A Isabel Vallés                                                      

                     

A l'horabaixa, el teu somriure
il·luminava la plaça.
Esquitxades pel salitre
temperades per les infusions
parlàvem dels paranys de la vida.
 
Tots els camins hi eren a l'escenari
 les lluites del present,
 les il.lusions que pintem,
els somnis que tenim a tocar dels dits
i els que s'han complert.
Els amors, com no,
els que hi són i
els que han marxat.
Els records...

Grinyolaven les ones en l'embestida,
queia la tarda,
la placidesa de la teua mirada
em commovia.
L'amistat és el tresor
que nodreix l'ànima.

PARATGE

Aturada al bell mig
del paratge
m'endinse,
tenyida de blau,
muda de paraules.

Estime aquesta mar
que oneja els secrets
i penetra
amb el seu murmuri
dins dels somnis.

Estime aquesta terra
arrel del que sóc i anhele
mut testimoni
de les petjades del passat
sentinella
del desig de sobreviure.

Contemple
la bellesa harmoniosa
i se'm qualla a mig aire l'alé.
La primavera
vesteix la tarda d'aromes,
la vida comença de nou.

Repose la mirada tranquil·la
mentre la brisa udola
melodies de llibertat.

MOTXILLES

A l'espatlla del caminant
motxilles carregades d'històries.
Hi han motxilles plenes de somnis,
il·lusions i camins per caminar.
Hi han que van farcides de cops
i embats per sobreviure.
Hi han motxilles que es perden a mig camí
i esdevenen cabassos plens d'horitzons nous.
Motxilles carregades de llibres, entrepans i notes,
i aquelles altres, tan plenes d'històries
que els records s'han hagut d'acoblar,
Hi ha motxilles plenes de somriures,
màgia, tendresa i  esquitxos de colors.
Unes altres que són en blanc i negre
carregades de resignació.
Estan les dels aventurers
amb els estris preparats
per la batalla quotidiana.
Hi són també les que van carregades
de besos, carícies i paraules d'amor
i aquelles altres,
obertes de bat a bat
plenes de llibertat...

és aquesta la que vull portar jo.

A CADA TRENC D'ALBA

Ix de casa
amb el record
del darrer somni
ballant en la memòria.

  Al carrer,
soroll de passes fermes
rostres adormits
i el vol d'una gavina
acompanyen la matinada.

A l'hora punta
s'ompli el polígon,
de cotxes, motxilles, recaptes,
flaire de cafè i fum de tabac.

Els rostres, ja no tan adormits,
dibuixen en la mirada
els malsons quotidians.
Són sabedors de la seua fortuna,
i treballen, i callen
per uns sous sempre a la baixa.

La injustícia marca la nostra trajectòria,
som titelles en mans dels poderosos,
però malgrat tot, caminem, lluitem,
somniem, i a cada trenc d'alba
fem renàixer il.lusions i esperances.

Em passa moltes vegades que en moments de goig, pense que potser, en alguna altra banda, alguna persona està plorant mentre jo ric de felicitat.
I va passar.....la matinada del 14 de febrer, mentre gaudia de la felicitat de veure per primera vegada la carona del meu fill, una estimada amiga es va veure embolcallada per la tristesa d'haver de despedir el seu pare per sempre....


ANADA I ARRIBADA

               

La llum de l'albada
il.luminà per primer cop
els teus ulls grans i oscurs
àvids de vida.

Descansaves, cercant el vol
per defugir de la terra
els teus ulls s'apagaven
com els fanals de la matinada.

Arribares  a corre-cuita
embolcallant-nos de tendresa
net de tristeses, farcit de rialles
omplint-nos d'estima.

Traginaves la sort d'alenar
els darrers glops de vida
mentre ella a prop de tu
quedava orfena d'estima.

Maleides anades....
Joioses arribades...