NO CAL ANAR MOLT LLUNY
Si vols, dona’m la mà
asseguts a la cala
deixem que el vent
despentine els cabells.
Vine, seu,
tot plegat,
el que veiem
o el que se’ns escapa
o tal vegada,
allò que cerques
ho tens davant de tu.
Mira, escolta
seu una estona,
no cal anar molt lluny
el mar ens parla
amb veu sedosa
i les ones,
miralls dels núvols
guarden els secrets
contats a cau d’orella.
Tanta llum de mar
tant de blau encés
la pell reclama amor.
Vine, seu
la mar calmada
ens portarà ben lluny
M'ha fet molta il.lusió llegir les teves paraules, sempre son sabies, però quand ès tracta del mar m'arriben fins al fons, com si fos l'horitzó, moltes gràcies i un petonet molt gran.
ResponEliminaTitus quina alegria veure't per ací. Viatja cap a tu un bes ple d'estima.
EliminaJa vaig a donar-te la mà estimada i que la mar calmada ens porte molt lluny.
ResponEliminaI si no vens aniré jo per tu, quin goig seria viatjar mar endins amb tu. Un, dos, tres,.... besets.
EliminaMoltes vegades la felicitat és molt a prop nostre, en les petites coses que tenim a l'abast.
ResponEliminaUn bell poema, Encarna.
I tu eres de les que sap veure-les, Glòria.
ResponEliminaUna abraçada!!
Quin final!
ResponElimina"Tanta llum de mar
tant de blau encés
la pell reclama amor.
Vine, seu
la mar calmada
ens portarà ben lluny".
������
Moltes gràcies, Bep, saps ben bé de quin blau parle. Una abraçada!
EliminaM’encanta
ResponEliminaMoltes gràcies, Melangia!!!
Elimina