Dansà
A Isabel Martí Chulià
D’aquest vell carrer
de portes de fusta
ella despertà la història
d’uns balls que reposaven
en la memòria.
Cintes, vetes, faldilles
espardenyes i jupetins
s'enlairaren
al fil de la música
recordada.
Nit màgica
que desvetllà il·lusions
forjà somriures,
entre voltes, passes
postisses i més voltes.
Rostres radiants
mirades de complicitat,
l’alegria disfressada de màgia.
I entre tots,
uns ulls enjogassats
de vellut i cadireta de boga
que trenen sota el carrer
les arrels de la dansa.
Foto: Grup danses Portitxol
Tinc les galtetes rogetes. En les teues paraules es reflexa un sentiment que jo sent cada vegada que passe ballant pel Carrer Nou cada any. Gràcies perla fina, joia de la mare.
ResponEliminaGràcies a tu per ser com ets. ;)
EliminaNo ho he viscut però més que versos són imatges
ResponEliminaNo ho he viscut però més que versos són imatges
ResponEliminaMolt visual i amb ritme.
ResponEliminaUn bonic poema!
Moltes gràcies, Glòria!!. Una abraçada
Elimina