Torna la nit
i torna el desfici.
Escric i desescric
versos de matinada
gronxats en el balancí
del silenci.
Navegue pel mar
esguardant la meua nau,
que no se quin nom té
ni a quin port em durà,
ni si bufarà l’oreig suau
o amb força.
Van perdent-se
els somnis
amb el vent.
Afany absurd
voler i no poder!.
Prenc i bec
adolorida el vers,
el cor s’atura
el silenci bada,
m’enfonse en la mar
i torne a surar
que he aprés a singlar
i costerejar la tristesa
mentre naixen
versos de matinada.
i torna el desfici.
Escric i desescric
versos de matinada
gronxats en el balancí
del silenci.
Navegue pel mar
esguardant la meua nau,
que no se quin nom té
ni a quin port em durà,
ni si bufarà l’oreig suau
o amb força.
Van perdent-se
els somnis
amb el vent.
Afany absurd
voler i no poder!.
Prenc i bec
adolorida el vers,
el cor s’atura
el silenci bada,
m’enfonse en la mar
i torne a surar
que he aprés a singlar
i costerejar la tristesa
mentre naixen
versos de matinada.
Beneida nit. Beneida matinada.
ResponEliminaBeneïda tu bonica!.
EliminaVa costera amunt una abraçada
Beneida nit. Beneida matinada.
ResponEliminaColpidor el teu poema, Encarna.
ResponEliminaEt desitjo un navegar plaent en les teves nits, amb suau oratge que porti a bon port.
Moltes gràcies Glo. Un beset!.
Eliminahas après a fer de la tristesa versos, del silenci brots d'estima, la teua i tota la que tens per oferir, segueix surant, trobaràs aixopluc en la teua nau sense nom
ResponElimina