NOUS COLORS


                   


Podria escriure de la tristesa
i els seus sentiments esmicolats
però el gronxeig de les ones
em recorda que la vida continua,
que cada albada
el sol trenca la foscor
amb la seua llum ataronjada
omplint la vida de colors.
Que la complicitat
 d’un somriure
nodreix l’ànima
i la calidesa d’un abraç
engega els motors.
Si fins i tot en l’obscuritat
naixen les flors més belles!.
Soterraré la tristesa
bandejaré els neguits
amb el vent marí,
que cada trenc d’alba
naix un nou dia
i en cada dia
naixen nous colors.