GLOPS D'AMISTAT
Caminàvem
per l’escullera
i de pedra en pedra saltàvem
deixant les pors
a cada pas,
els teus ulls brillaven
amb el blau del mar
i reien divertits
cercant la lluna.
Instants compartits.
Moments de tendresa.
Glops d’estima i amistat
mentre saltàvem pels esculls
alenant somriures.
i de pedra en pedra saltàvem
deixant les pors
a cada pas,
els teus ulls brillaven
amb el blau del mar
i reien divertits
cercant la lluna.
Instants compartits.
Moments de tendresa.
Glops d’estima i amistat
mentre saltàvem pels esculls
alenant somriures.
Bot a bot encaminats cap a l'evolució
ResponEliminaCercant la brúixola que guie les nostres passes.
EliminaLes passes de la infantesa, paases de la vida!
EliminaLes primeres... una abraçada, Miquel!.
Eliminano defugis mai de la xiqueta que portes dins ... a glops o mossegades la vida és teua i es rendeix als teus peus
ResponEliminaJa ho saps..... t'estime
EliminaInstants inoblidables. Records d'infantesa i d'amistat que sempre resten dins nostre.
ResponEliminaUna abraçada Glòria!.
Elimina