SOM
Som el que tenim i anhelem
instants de temps
que passen i queden,
il·lusions dibuixades a l’aire
la nuesa d’unes paraules.
Som la claror de l’albada
i l’ombra d’un fanal.
Una petjada en la sorra
unes mans pentinant onades.
Som la força dels mots
en un dia de vaga.
Som la raó de viure,
el camí traçat,
que a poc a poc
fem i desfem.
Som la cançó, el vers,
un trenc d’alba i un adéu.
El foc, el dubte, la tempesta.
Som la carícia.
El bes.
Un t’estime de matinada.
el que som i molt més
ResponEliminaPerò a vegades, tan poc.
EliminaEns fem a mida del nostre esforç, del nostre desig. Poc o molt, som, i hem d'aprendre a estimar-nos.
ResponEliminaSom que ja és molt estimada i som tant!
ResponElimina