FUTUR ANUL·LAT
.png)
Un cel ple de blau
una mirada perduda
i un interrogant:
On anem?.
Ens heu robat la il·lusió
d’emprendre noves tasques,
esmicolat i saquejat les
esperances de nous jorns.
Ens feu sentir apocats i confosos,
massa grans per hi cabre enlloc
massa joves per restar asseguts.
Les quimeres es queden pel camí
i s’ofeguen els somnis i il·lusions
de qui encara s’hi vol jugar la pell.
Lladres!
Heu escampat la brutícia
i l’odi entre germans
empobrit els nostres drets,
i encorbat la nostra esquena
sota el pes de la vostra avarícia.
Heu saquejat, furtat
i empobrit el meu País
escampant el vostre ferum
fins al darrer racó,
egòlatres, avariciosos, mesquins
que pinteu de negre el nostre futur
i ens prohibiu tenir ràbia.
malgrat totes les prohibicions als sentiments de ràbia, dolor, indignació ... no els poden posar límit
ResponEliminacolpidor poema on cada paraula és un batec
De la mar a la terra va una abraçada que batega estima.
EliminaUn preciós poema. De veres que m'ha agradat molt.
ResponEliminaUna besada.
Gabriel M.
Aiiins moltes gràcies Gabriel. Un beset de tornada.
Eliminal meu sentiment és d'impotència, un sentiment ben desagradable. I ràbia.
ResponEliminaUn poema colpidor!
Moltes gràcies Glo. Una abraçada!.
Elimina