Llueix la lluna el seu vestit de seda
i espurnegen les estels en la foscor
però és la teua mirada la que em captiva,
i a traves dels teus ulls que vull veure jo.
Nostre és aquest silenci
d’estima desmesurada
a sota veu
a xiuxiuejos.
Nostre és aquest amor
que obri totes les vies del plaer,
un amor curull de mirades
a vessar de desitjos irrepetibles
amb ànsia de repetir-se.
Caminaré amb el cor
perquè les passes ja no em guien
per arribar a la platja del teu cos
m'arreceraré en els teus batecs
i faré fugir la tristesa
de no poder estar
ni tenir-te