MIREIA

Aquest matí, com tants altres dies m'he queda't una estona mirant abans de despertar-los per a anar a l'escola.
 M'he quedat mirant especialment a Mireia.....ja fa la llargada de quasi tot el llit...... com ha crescut!!.
 Sembla que fa no res des des de que aquella tarda de primavera vaig vorer per primera vegada la seua careta redona, els llavis rosats, i aquells ulls grans i redons que obria de bat a bat quan sentia les nostres veus......i  ja han passat 11 anys.
Si, hui la meua xiqueta fa 11 anys.....mire cap enrere i recorde a la nineta decidida que amb 8 mesos ja va caminar, la seua olor a "Mustela", els plors del primer dia d'escola, a Lulo i a Elmo, la cara de felicitat quan va saludar a les seues princeses preferides, lo preciosa que estava vestida de fada, la seua careta quan llegiem contes, les seues manetes, les abraçades, el bes de bona nit.....
Ara, aquesta nineta està fent-se una doneta de somriure meravellós, decidida, alegre, responsable....
M'agradaria tindrer una vareta màgica per allunyar-la de totes les coses dolentes i que no hagués de plorar mai.....però com que això no és possible... hui el dia del seu aniversari....li diré:- Vola tan alt com puguis, viatja tan lluny com vulguis, persegueix els teus somnis......i sobretot, sobretot.....SIGUES FELIÇ!!.