VORAMAR

Es barregen els sentiments
vora a la platja blanca.
Cantussegen les ones
melodies oceàniques.
Cau la tarda.
Orfena d’amor
busca entre les ones,
la calma.
Enlaira el rostre.
Allunya la mirada.
Vola la gavina.
Es pentina la vela.
Cau la tarda.
I en la cala dormida
una dama plora.

INSOMNI

Nàufrag en la nit
estèril de son,
busque en la rosa
el vent que posarà
rumb als somnis.

SOM

Som el que tenim i anhelem
instants de temps
que passen i queden,
il·lusions dibuixades a l’aire
la nuesa d’unes paraules.
Som la claror de l’albada
i l’ombra d’un fanal.
Una petjada en la sorra
unes mans pentinant onades.
Som la força dels mots
en un dia de vaga.
Som la raó de viure,
el camí traçat,
que a poc a poc
fem i desfem.
Som la cançó, el vers,
un trenc d’alba i un adéu.
El foc, el dubte, la tempesta.
Som la carícia.
El bes.
Un t’estime de matinada.

BIEL

Junts vam començar aquest camí
que un dia faràs teu,
enrere ha quedat la mirada
de nadó tranquil
que una matinada
m’embolcallà de tendresa.
Ara, el teus ulls ametllats
són estels de vida,
abraces amb la nineta
viatges amb la mirada.
Ets la sensibilitat i la puresa
quan somrius
la quietud enmig la tempesta
l'amor i l'alegria.
Et fas gran fillet
com grans són els bàtecs
que ens omplin  d'estima
El món vindrà a trobar-te
i tu, decidit, l’acolliràs.
Viatjaràs, exploraràs
descobriràs i estimaràs.
I en tots aquests camins de vida
em tindràs sempre  a la teua vora,
que és quan m’abraces
que el meu cor batega.

DESIG II

Sota els silencis de lluna
els llavis s’apropen
entre la mirada encesa.
Es fonen els cossos
golafres  de carn,
omplint la nit
amb flaires de passió.

Cau el vestit,
s’encén el desig
ballen les carícies
melodies de passió
assedegant el deler
en les corbes del desig.

Són dos nàufrags
onejant per les ombres
dels plecs de la pell
que tantes vegades
han estimat,
esclata en la nit
esquitxos de vida
i tot l’amor s’ompli
de sentits

RUNES

Recòrrec les runes interiors
d’un cos farcit
de quefers quotidians
i dies senzills.
Hi han els somnis
que van volar,
aquells que mai més seran
deixats entre les despulles
de l’oblit.
  La gatzara dels jocs infantils
porta a la memòria
les tardes assolellades
amb gust de tendresa.
Una fada i un vaixell pirata
porten al nen i la nena
pels indrets de les aventures.
  Passeja la brisa entre les runes
portant el caliu de l’abraç amic
tardes de cafè
curulles de complicitats.
Vespres de secrets i propòsits.
  Però hi ha també entre les runes
d’aquest cos de dies senzills
els batecs ferotges dels nous somnis
per les veredes a mig construir
i és per ells que visc i estime
la incertesa dels dies que vindran.

 

 

FUTUR ANUL·LAT

 

 

Un cel ple de blau
una mirada perduda
i un interrogant:
On anem?.
Ens heu robat la il·lusió
d’emprendre noves tasques,
esmicolat i saquejat les
esperances de nous jorns.
Ens feu sentir apocats i confosos,
massa grans per hi cabre enlloc
massa joves per restar asseguts.
Les quimeres  es queden pel camí
i s’ofeguen els somnis i il·lusions
de qui encara s’hi vol jugar la pell.
Lladres!
Heu escampat la brutícia
i l’odi entre germans
empobrit els nostres drets,
i encorbat la nostra esquena
sota el pes de la vostra avarícia.
Heu saquejat, furtat
i empobrit el meu País
escampant el vostre ferum
fins al darrer racó,
egòlatres, avariciosos, mesquins
que pinteu de negre el nostre futur
i ens prohibiu tenir ràbia.