divendres, 17 de novembre de 2017


NO CAL ANAR MOLT LLUNY





Si vols, dona’m la mà
no cal anar molt lluny
asseguts a la cala
deixem que el vent
despentine els cabells.
Vine, seu,
tot plegat,
el que veiem
o el que se’ns escapa
o tal vegada,
allò que cerques
ho tens davant de tu.
Mira, escolta
seu una estona,
no cal anar molt lluny
el mar ens parla
amb veu sedosa
i les ones,
miralls dels núvols
guarden els secrets
contats a cau d’orella.
Tanta llum de mar
tant de blau encés
la pell reclama amor.
Vine, seu
la mar calmada
ens portarà ben lluny

divendres, 16 de juny de 2017


                    L'ESCULLERA DEL PORT





         
M’agradava seure
a l’escullera del port
m’apropava a les ones
em despentinava els cabells.
Des d’allà la immensitat
estava al meu abast,
en una llibreta
anotava quimeres i somnis
amb el far com a company.

M’agradava escoltar la mar
de més enllà del port,
si hi havia marejada
la seua remor
bressolava  les paraules.
Si feia calma les barques
arribaven a poc a poc al port
sota la mirada de la sentinella.

M’agradava seure
a l’escullera del port
i tocar fons
amb el pensament,
però el fons de veritat
el fons de silencis marins
el dels polps, les nacres
i altres bestioles marines.

A vegades, ara,
navegue mar endins
envoltada d’amics
emborratxada de mar
des de la immensitat
veig la gent que li agrada
seure a l’escullera del port
i navegar amb la mirada
fins l’horitzó
la gent que pinta, bressola,
escriu i somnia

a l’escullera del port.