DIÀLEG MARÍ

Com un imant m’atraus

el blau em crida

les roques mullades

em conviden a escoltar-te.

Parles d’un passat ple de vida

de donzelles i cigales

anemones, gorgònies

i uns dofins que creuen l’horitzó.

Remorosa recordes

com nadaven per les aigües

mussoles, passadores, llagostes

tresors dels mariners

que amb les veles inflades 

sortien de matinada

a calar les xarcies

en el teu rebost.

Recordes? de menuda

m’endinsava poc a poc

evitant els bogamarins

que feien de barrera
entre tu i jo.
On són?

I Els crancs i els polps?

Esquivant les preguntes

continues  el teu relat

mentres bressoles la grava

Així, així m’agrades
lliure, blava, salvatge
sense baranes, ni miradors
brava contra els penya segats
immensa en l’horitzó
bella i ferotge
sota la calma del cel mariner

Dansà

                               
                                                           A Isabel Martí Chulià








D’aquest vell carrer
de portes de fusta
ella despertà la història
d’uns balls que reposaven
en la memòria.
Cintes, vetes, faldilles
espardenyes i jupetins
s'enlairaren
al fil de la música
recordada.
Nit màgica
que desvetllà il·lusions
forjà somriures,
entre voltes, passes
postisses i més voltes.
Rostres radiants
mirades de complicitat,
l’alegria disfressada de màgia.
I entre tots,
uns ulls enjogassats
de vellut i cadireta de boga
que trenen sota el carrer
les arrels de la dansa.




Foto: Grup danses Portitxol

                        MALEÏDA POR

Fins i tot en els moments més bonics i amb bona companyia la por s’instala sense ser haver segut convidada i els peus s'aturen. 

I vens tu,
maleïda por
la terra es contrau
creix el desconcert
s’aturen les passes.
Hi ha el turó i el garrofer,
els núvols viatgers
la mar tant estimada
el margalló,
la corretjola,
el romer
i hi és la por
la maleïda por
front aquest palau de pedra
que abraça la mar,
cerque en la immensitat
la força per a continuar
però aquest soliloqui
estava perdut d’avant mà.
Soc aquella que vol
aquella que es queda
aquella que escapa
l’oreig entre les penyes
l’estel que fuig
els dits amargs
de la maleïda por.

ESTIMEM LA MAR

En el dia del llibre, 23 d'abril, dos amics poetes ens vam proposar un joc. Escriure entre els dos un poema i publicar-lo simultàniament en els nostres blogs. desdebaixdetot de Josep Dkaidek i en el Paraules Voramar. Ahí va el resultat. Esperem que el gaudiu en un dia tan especial per a tots els que estimem els llibres i tot allò que representen.

Estime la mar
perquè pot envoltar-me tota ella
cobrir cada porus de la meua pell,

sentir-la abraçar el meu cos
com mai ningú podria fer.

Estime la mar
perquè pot envoltar-me tota ella,
perquè m'estima...
Tota, tota ella.

Estime la mar
perquè la seua remor
bressola els anhels
i a cavall de les ones
viatgen mar endins
a vegades pels fons,
altres escortant els vaixells,
lliures en la immensitat.

Estime la mar
i m'estima
ho veig quan somriu
dins la cala arrodonida
o quan amb passió
trenquen les ones
en aquesta illa.

Estime la mar
brava, forta, dolça
i amiga.

J. DKAIDEK  i  E. ROSELLÓ

DES D'ON SOC

Visc ací
a l’altra banda d’on surt el sol
l’olor de mar s’endinsa en els porus
i perfuma els quefers diaris.
Des d’aquesta banda
els blaus es fonen en una línia,
blau vidre de matinada,
blau marí, turquesa, blau cel
lapislàtzuli per la vesprada
bressol dels pescadors
que retornen al port.

Des d’on soc
la mirada busca
l’arrel de l’aigua
amb el desig d’escriure
noms plens de tendresa.
He fet volar els anhels
i emmudit l’onatge
per sentir l’univers
en una ona.
S’encanten els núvols
i volen silencioses
les gavines.

Quin encís tan bell
aquesta pau marina!.

 M'ATRAPES

M’atrapes,
la intensitat del teu blau
hipnotitza la mirada,
l’aigua bressola els pensaments.
Cap deliri hi és present.
No hi ha res, nomes ones.
En l’horitzó busque els camins
que es desdibuixen,
deixar aquest jo, sempre igual,
que m’impedeix ser l’altre!
Sota el mantell de cel marí
 la lluna il·lumina els anhels,
i tu m’atrapes,
m’hipnotitza el teu blau
em bressolen les teues aigües,
el vol silenciós de la gavina.
M’atrapes,
em sedueixes
em captives
i jo, nàufrag de mi
em deixe portar pel
teu onatge.