diumenge, 22 de març de 2015



VORAMAR


Es barregen els sentiments
vora a la platja blanca.
Cantussegen les ones
melodies oceàniques.
Cau la tarda.
Orfena d’amor
busca entre les ones,
la calma.
Enlaira el rostre.
Allunya la mirada.
Vola la gavina.
Es pentina la vela.
Cau la tarda.
I en la cala dormida
una dama plora.



4 comentaris:

  1. des de la llunyania abrace a aquesta dama perquè no plore

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina calidesa ha portat el vent de La Costera a voramar!!. Besets

      Elimina
  2. Una bell poema, Encarna.
    Confio que la dama trobi el consol en aquesta tranquil·la cala.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La serenor del mar és un bàlsam pels terrabastalls interiors. Un beset, Glòria.

      Elimina