divendres, 16 de gener de 2015

 
 

FUTUR ANUL·LAT

 
 



Un cel ple de blau
una mirada perduda
i un interrogant:
On anem?.
Ens heu robat la il·lusió
d’emprendre noves tasques,
esmicolat i saquejat les
esperances de nous jorns.
Ens feu sentir apocats i confosos,
massa grans per hi cabre enlloc
massa joves per restar asseguts.
Les quimeres  es queden pel camí
i s’ofeguen els somnis i il·lusions
de qui encara s’hi vol jugar la pell.
Lladres!
Heu escampat la brutícia
i l’odi entre germans
empobrit els nostres drets,
i encorbat la nostra esquena
sota el pes de la vostra avarícia.
Heu saquejat, furtat
i empobrit el meu País
escampant el vostre ferum
fins al darrer racó,
egòlatres, avariciosos, mesquins
que pinteu de negre el nostre futur
i ens prohibiu tenir ràbia.

6 comentaris:

  1. malgrat totes les prohibicions als sentiments de ràbia, dolor, indignació ... no els poden posar límit

    colpidor poema on cada paraula és un batec

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la mar a la terra va una abraçada que batega estima.

      Elimina
  2. Un preciós poema. De veres que m'ha agradat molt.
    Una besada.

    Gabriel M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiiins moltes gràcies Gabriel. Un beset de tornada.

      Elimina
  3. l meu sentiment és d'impotència, un sentiment ben desagradable. I ràbia.
    Un poema colpidor!

    ResponElimina