dissabte, 16 de novembre de 2013


ON LA DISTÀNCIA NO HI ÉS




Hi ha distàncies que no ho són
silencis carregats de paraules
abraçades que gronxen la tendresa,
hi ha els mots que no calen
i també els que calen
però per damunt de tot
hi ha aquest somriure seré
farcit d'estima
i aquesta mirada amiga
que tot i la distància
hi és.




CAMINS

 






Pels camins dels somnis
indrets plens d'entrebancs
cruïlles de neguits
silencis de lluna
remors d'alegria
ones d'il.lusions
un cel de somriures
i tal vegada........tu.

 


dimarts, 12 de novembre de 2013

 DESIG





Camine cap als somnis,
amb la força asserenada
  dels sentiments
fins arribar als teus llavis
pou que calma la meua set.
Embolcallada pel teus braços,
coberta de desig la pell
assaborisc el moment
en que els nostres cossos
ebris de passió
cauen rendits
al frenesí de la luxúria.

Tanque els ulls,
assaborint l'olor
que has deixat en mi,
el teu alè m'acarona
 els nostres cossos
reposen junts
cau la nit
desperta l'alba
vestida de desig.


dissabte, 12 d’octubre de 2013

CAPVESPRE




Sota el cel ataronjat
d'un capvespre de tardor
es gronxen els somnis,
viatgen il.lusions.
Pentina el vent les ones
i un sospir fugisser
navega mar endins,
deixant la sal als llavis
i els ulls farcits de desig.
Com els veig, sense veure'ls
ni tindre'ls al davant!
il.lusions fugisseres
somnis a mig camí
neguits que bateguen
sota la remor del mar.







foto: LauretART

diumenge, 22 de setembre de 2013

                POESIA AL RIURAU



Seguint la proposta que va fer Josep Lozano al 2010 de celebrar durant el mes de setembre el naixement de Vicent Andrés Estellés per tal de cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima, defensar la nostra cultura i la nostra llengua d'una manera festiva i popular, a Xàbia, i per tercer any consecutiu vam celebrar la FESTA D' ESTELLÉS.


A les 20h. de la vesprada la gent va anar arribant al riurau d'Arnauda per tal de gaudir dels poemes del nostre poeta en un entorn màgic. Aquest any però, vam voler aprofitar que Bertomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu celebraven cent anys del seu natalici i es van fer lectura dels seus poemes, cohesionant així tres grans poetes dels tres territoris catalans.






L'acte va començar amb el ball "Massurca de Pasqualos"  per part del "Grup de danses Portitxol".






A continuació, i després d'haver donat la benvinguda als asistents, Juanjo Sala va fer unes pinzellades sobre la vida i obra de Salvador Espriu i Bertomeu Rosselló-Pòrcel. En acabar, Encarna Roselló va donar pas a la ronda de poemes dels dos poetes.







Va encetar aquesta ronda de poemes Xelo Llopis amb "Sonet marí" de Rosselló-Pòrcel



  Jaume Ivorra, va fer una reflexió en veu alta sobre la unitat de la llengua catalana i les agressions que pateix, en acabar, va continuar recitant "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu i "Ronda de fantasmes" de Rosselló-Pòrcel. 


Va continuar Pepa Guardiola amb  "De tant senzill no t'agradarà" i "La pell de brau" d'Espriu.



Teresa Gregori va recitar dos poemes de Salvador Espriu; "Inici de càntic en el temple" i "Què és la veritat?".



Amparo Romero va triar el poema nªIV de "La pell de brau" d'Espriu


Sal.lus Herrero va recitar un poema que Espriu va dedicar a Europa




Joan Femenia va recitar "Cadenes" de Rosselló-Pòrcel i "Record de Palma" d'Espriu, a continuació, i tancant aquesta ronda poètica, a duo amb Xelo Llopis van fer una fantàstica fussió Estellés-Espriu combinant les estrofes de "He mirat aquesta terra" i "Assumiras la veu d'un poble"





El "Grup de danses Portitxol" va donar pas a la segona part de la nit poètica amb el "bolero Pla de la Llosa de Ranes".





Amb el versos "Un entre tants"  començava Encarna Roselló les pinzellades sobre la vida i obra de Vicent Andrés Estellés
, seguidament Juanjo Sala donava pas a la ronda poètica del poeta de Burjassot.


 La "Rosa de paper" recitada per Vicente Ivars encetava la ronda
estellesiana.

"Ací en pariren" van ser els versos que va triar Juanjo Sala per a homenatjar al poeta de Burjassot.




La casa i el veïns del poeta també van ser presents amb "Educament, Misser Mascó 17", recitat a dues veus per Àngels Gómez i Encarna Roselló

Com a bona socarrà Xelo Llopis va recitar "Xàtiva pren la corbella", del poemari "Xàtiva" a una veu i va continuar després amb el preciós poema estellesià "El teu nom i el meu nom" a duo amb Elvira Carbonell.





Continuant amb el poemari de Xàtiva Jaume Ivorra va recitar el poema nº XIII, "Seràs el rent...
ll




Amparo Romero va recitar "Tot això que no pot ser" i "No hi havia a València dos cames com les teues"


Aprofitant que estàvem en un entorn màgic, amb gent meravellosa i una lluna plena preciosa presidia el cel, varem traure els cabassets i van fer un sopar en les arcades del riurau.




Amb celebració d'aniversari inclós.







Fotos: Elvira Carbonell



dissabte, 21 de setembre de 2013

TENDRESA

Anit va ser una nit plena d'emocions a flor de pell, en un entorn màgic i envoltada de gent meravellosa. Aquesta era la recompensa a setmanes de treball, esforç, il.lusió, neguits,... però per a mi el moment que em va omplir, aquell que em va embolcallar de tendresa (perdoneu-me personetes meravelloses que sempre esteu disposades a tot quan pegue un xiulit) el va protagonitzar el meu fill Biel, amb l'entusiasme que el caracteritza no va dubtar ni un segon en "arromangar-se"  les mànegues quan va veure a sa mare sola devant d'una muntanya de cadires per col.locar.



Somrius
i espurnes de tendresa
omplin el meu cor.

Abraces
i onades d'estima
recorren el meu cos

Beses
ai quan beses!

Flames de vida
embolcallen el moment
en que amb la força de la mar
la suavitat de la flor de taronger
els teus llavis
acaronen la meua pell.







dimecres, 18 de setembre de 2013




BRESSOLANT






Bressolant somnis
em sorprén el trenc d'alba,
i com espurnes de vida continguda
es guareixen en el pensament.

Mire l'horitzó
copse la nova albada
trepitje suaument el dia,
busque recer pels somnis
fins que arribe la nit
que com va dir el poeta
"és quan dorms que hi veig clar"

dimarts, 10 de setembre de 2013




SOMNIS BLAUS




El silenci em parla de tu
i el record de les carícies
embolcalla la meua pell.
Voldria no mudar-me d'enlloc
quedar-me en aquesta cala
on encara resta viva
l'olor de la teua pell.
Inmortalizar el moment
en que tu i jo,
presos d'aquest amor
amb el cor i el ulls oberts
ens fonem en l'abraçada
assaborint amb tots els sentits
aquesta estima
sense més testimoni
que allà en la llunyania
la inmensitat del blau horitzó

dilluns, 2 de setembre de 2013

REMORS DE MAR




T'he acaronat
com si fossis un somni,
viatjat pels merlets dels teus ulls
m'he farcit de passió
vestint la nuesa de desig

Abocada al plaer,
desesperada
he copsat els teus llavis
per calmar la set.

Desperts els sentits
el foc ha encès la pell,
hem rodolat els dos
per  sendes de  passió
enmig d'un frenètic compàs.

Es sent la furia del mar
i el crit de les gavines
però tot perd sentit
mentre m'embolcalle de tu

dijous, 29 d’agost de 2013

RES ÉS TOT







Tot és no res,
aquest silenci de res
xiuxiueja remors de mar

i tot un horitzó 
batega somriures.

Amb tota la fúria del foc
les mans s'omplin de desitjos,
les paraules esdevenen somnis

on tot és no res.

Cau rabiosa la pluja

i la nineta buida de mirada
resta expectant l'infinit
on tot és no res
i res és tot.





                        

- Imatge: Ausonia photography.



divendres, 23 d’agost de 2013

EM DONARES LA MÀ.

                                                a Juanjo Sala



Un capvespre voramar
passejava pels records
el dia que hi vas arrivar
embolcallat de serenor

 farcit de neguits.

Ens donarem la mà
obrirem nous camins
vessats d'anhels 

  il.lusions i desitjos.
Brollaren somnis.

El temps passa
 han passat dies de pluja
com a tu t'agraden,
i el sol ha cremat les teulades
com m'agrada a mi.

I segueix la teua mà estesa
per a espentar les pors
compartir somriures

vestir de calma els neguits,
 abraçar els somnis.
La teua mà que roman
perenne al temps
 la mà d'un amic.




diumenge, 18 d’agost de 2013

SOTA LA FOSCOR DE LA NIT


Sota la foscor de la nit
regalimen els somnis

planegen els desitjos
anhels infinits
farcits de mel i llimona

Sota la foscor de la nit
encenc un foc
amb la teua mirada,
cremen els sentiments
espurnegen les paraules.

Quan el silenci ens envolta
és la llum qui m'abraça
sota la foscor de la nit.


dijous, 15 d’agost de 2013

ONADES



Silencis,
mots que enmudeixen
remors de mar,

mirades perdudes
en la inmensitat.
Bramen les ones
i ofeguen els neguits.
Un lleu polsim
acarona la pell,
brollen els sentiments

i el somni nàufrag
viatja mar endins.




dimarts, 13 d’agost de 2013


INSTANTS


 




En les hores baixes
d'una tarda d'estiu
la mirada reposa en ells.
Un,  juganer i rialler,
inventant històries
de personatges llunyans
i paratges desconeguts.
 A l'altra banda,
una nena
de mirada tranquil.la
viu instants de somni
en el llibre que reposa
a la seua falda.
Tanque els ulls
en la serenor
d'aquest capvespre
per assaborir
aquest moments de tendresa,
d'il·lusions solitàries
instants que passen
i no tornen
però que viuran 
sempre en la memòria



dilluns, 12 d’agost de 2013

EL SILENCI DE LES TEUES PARAULES

                         

                                                                               a  Xelo Llopis i  les seues paraules sense so



                                    

Escolte el silenci i senc la teua veu
te'n fas present de mil maneres,

en les flors que obrin els seus petals
en la terra molla
en les ones que arriben a la vora
i les que viatgen mar endins.

Sé on ets i et busque

que aquest silencis plens de vida
no aconsegueixen omplir el buit
que han deixat les teues paraules.



dimarts, 26 de març de 2013

MIREIA



Aquest matí, com tants altres dies m'he queda't una estona mirant abans de despertar-los per a anar a l'escola.
 M'he quedat mirant especialment a Mireia.....ja fa la llargada de quasi tot el llit...... com ha crescut!!.
 Sembla que fa no res des des de que aquella tarda de primavera vaig vorer per primera vegada la seua careta redona, els llavis rosats, i aquells ulls grans i redons que obria de bat a bat quan sentia les nostres veus......i  ja han passat 11 anys.
Si, hui la meua xiqueta fa 11 anys.....mire cap enrere i recorde a la nineta decidida que amb 8 mesos ja va caminar, la seua olor a "Mustela", els plors del primer dia d'escola, a Lulo i a Elmo, la cara de felicitat quan va saludar a les seues princeses preferides, lo preciosa que estava vestida de fada, la seua careta quan llegiem contes, les seues manetes, les abraçades, el bes de bona nit.....
Ara, aquesta nineta està fent-se una doneta de somriure meravellós, decidida, alegre, responsable....
M'agradaria tindrer una vareta màgica per allunyar-la de totes les coses dolentes i que no hagués de plorar mai.....però com que això no és possible... hui el dia del seu aniversari....li diré:- Vola tan alt com puguis, viatja tan lluny com vulguis, persegueix els teus somnis......i sobretot, sobretot.....SIGUES FELIÇ!!.


dijous, 14 de febrer de 2013

BIEL


Fa 9 anys des de que una matinada de llum serena va arribar a casa nostra un xiquet d'ulls grans, cabells arrissats i rialla cantarina
Aquell nadó de mirada perduda ha esdevingut un xiquet alegre i rialler que es menja el món en la mirada i no es perd mai en la tristesa. Li agrada conèixer, investigar, explorar,... gaudeix dels moments i quan estem junts ens menja a abraçades, i jo, em deixe estimar.
Hui, quan bufe les veles del seu pastís, jo també demanaré un desig........QUE SIGA FELIÇ!!.