dimarts, 17 de febrer de 2015


SOM






Som el que tenim i anhelem
instants de temps
que passen i
queden,
il·lusions dibuixades a l’aire
la nuesa d’unes paraules.
Som la claror de l’albada
i l’ombra d’un fanal.
Una petjada en la sorra
unes mans pentinant onades.
Som la força dels mots
en un dia de vaga.
Som la raó de viure,
el camí traçat,
que a poc a poc
fem i desfem.
Som la cançó, el vers,
un trenc d’alba i un adéu.
El foc, el dubte, la tempesta.
Som la carícia.
El bes.
Un t’estime de matinada.

4 comentaris:

  1. Ens fem a mida del nostre esforç, del nostre desig. Poc o molt, som, i hem d'aprendre a estimar-nos.

    ResponElimina
  2. Som que ja és molt estimada i som tant!

    ResponElimina