dilluns, 22 de juny de 2015

 

LA NIT DE SANT JOAN


 
Vola l’espurna
i encén la flama
sobre les arrels
de la memòria.
Nit centellada de goig
propera i enamorada
amb flaires de flors
i fogata.
La flama ha pres...
i un a un brandegen
els focs
damunt les runes
de la muralla.
Sona la música,
s’escapa una llàgrima
i com si fóssim llunes
rondant la terra
voltegem la foguera
enlairant el desig
amb la mirada.
El vent abraça la il·lusió
la nit batega el deliri
i viatja per la mar un desig
abans que desperte
la matinada.




diumenge, 14 de juny de 2015



 




Torna la nit
i torna el desfici.
Escric i desescric
versos de matinada
gronxats en el balancí
del silenci.
Navegue pel mar
esguardant la meua nau,
que no se quin nom té
ni a quin port em durà,
ni si bufarà l’oreig suau
o amb força.
Van perdent-se
els somnis
amb el vent.
Afany absurd
voler i no poder!.
Prenc i bec
adolorida el vers,
el cor s’atura
el silenci bada,
m’enfonse en la mar
i torne a surar
que he aprés a singlar
i costerejar la tristesa
mentre naixen
versos de matinada.

dijous, 4 de juny de 2015




ESSÈNCIA





El meu poble és aquella punta
que allarga el braç
per acaronar les illes.
Terra i mar.
Margallons i pins banyats en sal.
A trenc d’alba, el sol despunta
per l’horitzó marí,
entre gavines, ones,
pescadors que faenen la mar
i esquitxos de sal.
Pels carrers, la gent humil
arrastra l’esquelet
alenant amb força
per encarar el nou dia.
Mentre d’altres, menys esquelètics
i més sumptuosos
prenen cafè en les terrasses voramar.
Poble de contrastos.
De cases senzilles
i habitatges que desafien
la gravidesa per alenar el blau.
Vidre i fang reflectit en els núvols.
 A l’estiu, l'opulència
atraca a la nostra badia,
Aleshores, esdevinc
un poema mal escrit
buscant serenor
en alguna cala perduda,
que allò que en essència
hi ha en mi
prové de gent senzilla,
aquella que solca la terra
i busca la riquesa en la mar.
Flaires de fonoll i tarongina
m’embolcallen
de flor d’ametller i ceps.
És per això que no me la crec
l’opulència,
sé el que hi ha de miserable en ella.