ENCONTRE

 

I amb el temps ens vam retrobar,
vinguéreu omplint la nit de somriures
els mateixos cants que enlairàvem
anys enrere.
Rialleres i il·lusionades
com les nenes que vam ser,
viatjàrem pels paisatges de la
nostra infantesa.
De bocins de vida
naixien els millors records
la casa encantada,
les excursions,
els jocs,
el despertar del cor...
els records ens besaven la cara
instants del temps,
esquitxos de vida
que guarden l’essència
dels bàtecs de l'amistat.

M'AGRADA AQUEST SILENCI

M’agrada aquest silenci
de pensaments tranquils
i pessigolles en l’ànima
on germinen els somnis
entre runes d’il·lusions.
M’agrada aquest silenci,
l’escalfor íntima dels estels
penetra dins l’ànima
les mans s’omplin de tendresa
 surt la paraula encertada
 sense fer soroll
mentre dormen les hores,
en silenci.

IV FESTA ESTELLÉS. POESIA AL RIURAU.

El passat divendres 19, com ja ve sent costum cada any quan asoma per les portes la tardor, vam celebrar la IV edició de poesia al riurau per a homenatjar al nostra insigne poeta, Vicent Andrés Estellés.
   Aquest any volíem que fos un acte que ens encoratjara a continuar endavant en la defensa de la nostra identitat, perquè sols amb pas ferm i amb constància podrem dignificar-nos com a poble.
    Fa quatre anys, ens vam afegir a la proposta que va llançar Josep Lozano que proposava homenatjar al poeta del poble en el mes del seu naixement perquè creiem fermament que la cultura i l’educació han de ser els pilars on fonamentar una societat sense complexos. Una societat plena d’orgull i sense por, i dins d’aquesta, la nostra llengua  i la literatura han de tindre un paper important.El tret de sortida el vam donar amb un video de Pau Alabajos projectat, on el cantat recita “Comptat i debatut”.




 A continuació Biel Ivorra ens va recitar “Telèfon mòbil” d’Isabel Mingo, donant pas després a la primera part de la festa dedicada al poeta Joan Vinyoli en l’any del seu centenari.

    En aquesta primera tanda, vam poder gaudir de poemes com “Elegia de Vallvidriera”  i “IV” del llibre Passeig d’aniversari recitades per Teresa Gregori.
“Els cucs de seda” i “El bany” recitades per Sal·lus Herrero i Jaume Ivorra, “L’acte darrer” recitada per Esther Villanueva, i “En bona companyia” i “Sum Lacrimae Perum” recitades per Amparo Romero i Joan Femenia. Tots ells acompanyats a la guitarra pel músic Joaquin Biosca.

   A continuació el grup de danses Portitxol ens va interpretar un fragment de l’espectacle “Ballant i cantant Estellés: el poeta del poble”. Carmen Serra va recitar “Els amants” i Isabel Martí “El bolero de l’Alcudia”.

   La jota i el bolero del grup de danses va donar pas a la segona part de la festa dedicada al poeta homenatjat Vicent Andrés

En aquesta part vam poder gaudir de poemes com “El lleó” recitada per Vicent Balaguer, “I no podré saber d’on surts” per Àngela Moreno, “40 anys de cul” per Jaume Ivorra, “Un entre tants” per Diana Santiago, “El vi” per Txin Javier Ruiz.

“Ací em pariren, ací estic”, per Maite Cruanyes, “Com hi ha fills” per Francesc Mompó, “Crit i nit” per Dolors Ivorra, “Una rosa de paper” per Esther Villanueva

Joan Femenia va recitar “Calcuta” en solitari i “La lluna de la muntanya”  a dues veus acompanyat per Xelo Llopis, que seguidament  ens va recitar “Cançoneret de Ripoll”.
“Tot açó que no pot ser” va ser recitat per Amparo Romero, “He deixa de contar les síl·labes”, va ser el poema que vaig escollir jo, i per a tancar el recital poètic Juanjo Sala i Vicente Ivars van recitar “Les nits que van fent la nit” a dos veus i en dos llengües, català i anglés.

Vam acabar la festa amb un sopar de cabasset en el mateix riurau, en un ambient festiu, on el record d’Estellés hi era present, perquè malgrat que el poeta va deixar la ploma per sempre més demunt l’escriptori, cada any per aquestes dates retorna i ho fa amb l’estima i l’alegria de saber-lo entre nosaltres, perquè hem assumit la veu d’un poble, perquè ací ens pariren, perquè ens agrada molt el pimentó torrat i el pa sucat amb oli, perquè ens estimem la vida.

Moltes gràcies a tota la gent que hi vau participar, sense vosaltres res d’això seria possible.

















   

RECORDS DE MAR

     El temps passa, i les tosques de voramar  perdurables al pas del temps segueixen sent l’esguard de crancs, gambetes, peixos i altres essers marins. Les ones que les pentinen han anat fent amagatalls per aquestes petites bestioles.

     A l’estiu, els xiquets carregats dels estris necessaris per a la pesca trepitgen amb pas insegur la tosca a la recerca de la seua captura. A una mà el salabre, a l’altra, el poal i en la cara el somriure plàcid reflexa el goig estiuenc.

     Tanque els ulls, l’olor d’algues, salnitre i vida marina en trasllada a la meua infantesa.

     Totes les tardes d’estiu, sota la xafogor d’aquests mesos,  emprenien el camí cap a la platja una colla de xiquetes i xiquets acompanyats per dues mares, la meua mai hi era, l’estima i el respecte per la mar l’heretat del meu iaio, pescador i home de mar, que se l’estimava i la mirava amb respecte perquè la coneixia bé, i qui estima i respecta deixa fer, que la mar és lliure i indomable.

     La mare en canvi ha heretat la cantarella de la meua iaia, que cada albada i durant anys i anys veia com marxava el seu marit mar endins i ella quedava a terra esperant que tingueren bona pesca i millor tornada a casa:- la mar és trista- deia.
     Però la mar no era trista, companya incansable dels nostres jocs, el seu gronxeig era el culpable de les nostres rialles; com més onatge, més riures, com més gran l’ona, més alt era el crit i l’escuma ens feia pessigolles, i rèiem i rèiem.... i ens enfonsàvem dins dels seus braços a la recerca de qui sap què, perquè de peixos en veien molts i bogamarins, que intentaven memoritzar on restaven per a no trepitjar-los després.

     I els entrepans?. Ah!, què bons els entrepans a la vora de la mar! El sabor es multiplica amb el salnitre i esdevenen elixirs. Aleshores agafàvem el salabre, i amb el mateix somriure que el dels xiquets que tinc ara davant de mi, anàvem a la recerca d’una criatura marina.

     I la mar, sempre la mar, calmada, enfadada, brillant, càlida, freda, trista... la vida i la mort, la mar brollador de vida, la mar cementiri etern.

ALENANT SALNITRE

 

 

Un verd marí
enjogassat amb les pedres,
vaixells que trontollen
amb la fúria del mar,
gemecs oceànics
il·lusions esquitxades
una mirada
sense brúixola,
 i un pensament
 llançat al mar
que retorna

sempre retorna.

M'AGRADA CAMINAR AL TEU COSTAT

M’agrada caminar al teu costat,

no et calen paraules

un somriure, un gest, 

una picada d’ull 

és suficient, 

per a omplir la tarda 

d'esclats de riures.

M’agrada caminar al teu costat,

no em calen paraules, 

un gest tímid, una rialla,

el dubte de la petjada

és suficient

per a percebre

l’esguard d’una mà amiga.

 

 

 

 

 

TARDA D'ESTIU

 

 

 

Em desperta suaument
un bri de brisa d’estiu
el cos xop de salitre
i xafogor,
un vaixell carregat de somnis
navega a la deriva.
Cau la tarda,
avança l’onatge
un ruixim d’esquitxos
acaronen la mirada
perduda entre verds i blaus
buscant refugi entre l’onada.