dissabte, 30 d’agost de 2014

RECORDS DE MAR










     El temps passa, i les tosques de voramar  perdurables al pas del temps segueixen sent l’esguard de crancs, gambetes, peixos i altres essers marins. Les ones que les pentinen han anat fent amagatalls per aquestes petites bestioles.

     A l’estiu, els xiquets carregats dels estris necessaris per a la pesca trepitgen amb pas insegur la tosca a la recerca de la seua captura. A una mà el salabre, a l’altra, el poal i en la cara el somriure plàcid reflexa el goig estiuenc.

     Tanque els ulls, l’olor d’algues, salnitre i vida marina en trasllada a la meua infantesa.

     Totes les tardes d’estiu, sota la xafogor d’aquests mesos,  emprenien el camí cap a la platja una colla de xiquetes i xiquets acompanyats per dues mares, la meua mai hi era, l’estima i el respecte per la mar l’heretat del meu iaio, pescador i home de mar, que se l’estimava i la mirava amb respecte perquè la coneixia bé, i qui estima i respecta deixa fer, que la mar és lliure i indomable.

     La mare en canvi ha heretat la cantarella de la meua iaia, que cada albada i durant anys i anys veia com marxava el seu marit mar endins i ella quedava a terra esperant que tingueren bona pesca i millor tornada a casa:- la mar és trista- deia.
     Però la mar no era trista, companya incansable dels nostres jocs, el seu gronxeig era el culpable de les nostres rialles; com més onatge, més riures, com més gran l’ona, més alt era el crit i l’escuma ens feia pessigolles, i rèiem i rèiem.... i ens enfonsàvem dins dels seus braços a la recerca de qui sap què, perquè de peixos en veien molts i bogamarins, que intentaven memoritzar on restaven per a no trepitjar-los després.

     I els entrepans?. Ah!, què bons els entrepans a la vora de la mar! El sabor es multiplica amb el salnitre i esdevenen elixirs. Aleshores agafàvem el salabre, i amb el mateix somriure que el dels xiquets que tinc ara davant de mi, anàvem a la recerca d’una criatura marina.

     I la mar, sempre la mar, calmada, enfadada, brillant, càlida, freda, trista... la vida i la mort, la mar brollador de vida, la mar cementiri etern.

3 comentaris: