dimecres, 8 d’octubre de 2014




ENCONTRE






 

I amb el temps ens vam retrobar,
vinguéreu omplint la nit de somriures
els mateixos cants que enlairàvem
anys enrere.
Rialleres i il·lusionades
com les nenes que vam ser,
viatjàrem pels paisatges de la
nostra infantesa.
De bocins de vida
naixien els millors records
la casa encantada,
les excursions,
els jocs,
el despertar del cor...
els records ens besaven la cara
instants del temps,
esquitxos de vida
que guarden l’essència
dels bàtecs de l'amistat.



9 comentaris:

  1. Moments màgics fets poesia. És un luxe tenir una amiga poetessa, capaç de convertir les nostres vivències en bells poemes. Gràcies, Encarna, per omplir d'alegria, d'il·lusió i de versos les nostres vides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des del nostres sopar que vaig ben farcida de tendresa i alegria. És bonic constatar que malgrat el temps i la distància continua la complicitat i l'estima intactes.

      Elimina
    2. M'ho crec, perquè a mi em passa el mateix. En un instant vam retornar vint-i-cinc anys enrere, els anys esdevingueren minuts, segons, perquè per fora érem diferents, però l'estima, la confiança, l'alegria i la il·lusió no havien canviat. Sols qui ha viscut una cosa semblant ho pot entendre.

      Elimina
  2. Respostes
    1. És el tresor que nodreix l'ànima.

      Una abraçada de tornada Mariola

      Elimina
  3. Ja ho diuen que un amic és un tresor. i jo afegeixo que és dels més valuosos i difícils de trobar. Estem parlant d'AMISTAT amb majúscules.
    M'ha agradat el teu poema i m'identifico, jo també tinc un parell d'amigues així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aleshores tens dos tresors, Glo. Una abraçada!.

      Elimina
  4. Preciós poema, estimada amiga.
    Batega i fa bategar l'esperit.
    Una besada amb el meu afecte.

    ResponElimina