divendres, 16 de juny de 2017


                    L'ESCULLERA DEL PORT





         
M’agradava seure
a l’escullera del port
m’apropava a les ones
em despentinava els cabells.
Des d’allà la immensitat
estava al meu abast,
en una llibreta
anotava quimeres i somnis
amb el far com a company.

M’agradava escoltar la mar
de més enllà del port,
si hi havia marejada
la seua remor
bressolava  les paraules.
Si feia calma les barques
arribaven a poc a poc al port
sota la mirada de la sentinella.

M’agradava seure
a l’escullera del port
i tocar fons
amb el pensament,
però el fons de veritat
el fons de silencis marins
el dels polps, les nacres
i altres bestioles marines.

A vegades, ara,
navegue mar endins
envoltada d’amics
emborratxada de mar
des de la immensitat
veig la gent que li agrada
seure a l’escullera del port
i navegar amb la mirada
fins l’horitzó
la gent que pinta, bressola,
escriu i somnia

a l’escullera del port.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada