dijous, 4 d’agost de 2016


DIÀLEG MARÍ











Com un imant m’atraus
el blau em crida
les roques mullades
em conviden a escoltar-te.
Parles d’un passat ple de vida
de donzelles i cigales
anemones, gorgònies
i uns dofins que creuen l’horitzó.
Remorosa recordes
com nadaven per les aigües
mussoles, passadores, llagostes
tresors dels mariners
que amb les veles inflades 
sortien de matinada
a calar les xarcies
en el teu rebost.
Recordes? de menuda
m’endinsava poc a poc
intentant esquivar els bogamarins
que feien de barrera entre tu i jo.
On són?
I Els crancs i els polps?
et pregunte.
I tu, fent cas omís 
continues amb el teu relat
mentres bressoles la grava


Així, així m’agrades
lliure, blava, salvatge
sense baranes, ni miradors
brava contra els penya segats
immensa en l’horitzó
bella i ferotge
sota la calma del cel mariner


2 comentaris: