divendres, 17 de novembre del 2017


NO CAL ANAR MOLT LLUNY




Si vols, dona’m la mà
no cal anar molt lluny
asseguts a la cala
deixem que el vent
despentine els cabells.
Vine, seu,
tot plegat,
el que veiem
o el que se’ns escapa
o tal vegada,
allò que cerques
ho tens davant de tu.
Mira, escolta
seu una estona,
no cal anar molt lluny
el mar ens parla
amb veu sedosa
i les ones,
miralls dels núvols
guarden els secrets
contats a cau d’orella.
Tanta llum de mar
tant de blau encés
la pell reclama amor.
Vine, seu
la mar calmada
ens portarà ben lluny

10 comentaris:

  1. M'ha fet molta il.lusió llegir les teves paraules, sempre son sabies, però quand ès tracta del mar m'arriben fins al fons, com si fos l'horitzó, moltes gràcies i un petonet molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Titus quina alegria veure't per ací. Viatja cap a tu un bes ple d'estima.

      Elimina
  2. Ja vaig a donar-te la mà estimada i que la mar calmada ens porte molt lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si no vens aniré jo per tu, quin goig seria viatjar mar endins amb tu. Un, dos, tres,.... besets.

      Elimina
  3. Moltes vegades la felicitat és molt a prop nostre, en les petites coses que tenim a l'abast.
    Un bell poema, Encarna.

    ResponElimina
  4. I tu eres de les que sap veure-les, Glòria.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  5. Quin final!
    "Tanta llum de mar
    tant de blau encés
    la pell reclama amor.
    Vine, seu
    la mar calmada
    ens portarà ben lluny".
    ������

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Bep, saps ben bé de quin blau parle. Una abraçada!

      Elimina