La nit encara es ben fosca
serenament  mire
en el retrovisor del temps,
en quin moment va fugir
la placidesa dels dies càlids,
qui va convidar a aquest ball
els neguits que ara em vesteixen.
Cridaré en la nit els meus silencis,
altrament sé que serà debades
la serenor d’aquesta lluna platejada
no calma l’angoixa que acampa
en el meu cos,  cor endins.

ESTIMA'M

Abraça’m,
navegaré pel mar
del teu cos,
mentre l’alè
amara la pell,
i les mans
t’esgarrapen
com si tu fosses l’illa,
i jo el nàufrag
que s’aferra a ella.

Mira’m,
sacseja’m amb l’amor
que emmirallen
els teus ulls,
lliurent-nos
a la voràgine
de les nostres mirades
invocant les corrents
de la passió.

Besa’m
despulla cada bri de pell
fent eterna la besada,
beuré del teu desig
i navegaré,
errant,
 entre la tendresa
i la luxuria
per un mar
de tempesta,
sense rumb,
entre el salnitre
i el desvari d’amor


Abraça’m
Mira’m
Besa’m

Estima’m

Llueix la lluna el seu vestit de seda
i espurnegen les estels en la foscor
però és la teua mirada la que em captiva,
i a traves dels teus ulls que vull veure jo.
Nostre és aquest silenci
d’estima desmesurada
a sota veu
a xiuxiuejos.
Nostre és aquest amor
que obri totes les vies del plaer,
un amor curull de mirades
a vessar de desitjos irrepetibles
amb ànsia de repetir-se.
Caminaré amb el cor
perquè les passes ja no em guien
per arribar a la platja del teu cos
m'arreceraré en els teus batecs
i faré fugir la tristesa
de no poder estar
ni tenir-te

L’alba trenca la calmada nit
la mirada perduda
entre la son i el somni
i en el pensament, tu
que omplis de llum
la meua albada,
que assedegues
la set dels meus llavis
i portes l’olor de mar i gessamí
omplint l’estança
amb flaires de tendresa.
Vindrà el dia de viure
sota els versos
de tindre en la mà els somnis,
el cor renovarà la força
l’ amor s’omplirà de sentit,
i aquests camins amarats
de secrets i silencis
arribaran a la cala dels teus braços,
on el somni, tantes vegades somniat
es llevarà a trenc d’alba
amb el caliu de les teues mans
intacte en la pell.

ENCONTRE

 

I amb el temps ens vam retrobar,
vinguéreu omplint la nit de somriures
els mateixos cants que enlairàvem
anys enrere.
Rialleres i il·lusionades
com les nenes que vam ser,
viatjàrem pels paisatges de la
nostra infantesa.
De bocins de vida
naixien els millors records
la casa encantada,
les excursions,
els jocs,
el despertar del cor...
els records ens besaven la cara
instants del temps,
esquitxos de vida
que guarden l’essència
dels bàtecs de l'amistat.

M'AGRADA AQUEST SILENCI

M’agrada aquest silenci
de pensaments tranquils
i pessigolles en l’ànima
on germinen els somnis
entre runes d’il·lusions.
M’agrada aquest silenci,
l’escalfor íntima dels estels
penetra dins l’ànima
les mans s’omplin de tendresa
 surt la paraula encertada
 sense fer soroll
mentre dormen les hores,
en silenci.

IV FESTA ESTELLÉS. POESIA AL RIURAU.

El passat divendres 19, com ja ve sent costum cada any quan asoma per les portes la tardor, vam celebrar la IV edició de poesia al riurau per a homenatjar al nostra insigne poeta, Vicent Andrés Estellés.
   Aquest any volíem que fos un acte que ens encoratjara a continuar endavant en la defensa de la nostra identitat, perquè sols amb pas ferm i amb constància podrem dignificar-nos com a poble.
    Fa quatre anys, ens vam afegir a la proposta que va llançar Josep Lozano que proposava homenatjar al poeta del poble en el mes del seu naixement perquè creiem fermament que la cultura i l’educació han de ser els pilars on fonamentar una societat sense complexos. Una societat plena d’orgull i sense por, i dins d’aquesta, la nostra llengua  i la literatura han de tindre un paper important.El tret de sortida el vam donar amb un video de Pau Alabajos projectat, on el cantat recita “Comptat i debatut”.




 A continuació Biel Ivorra ens va recitar “Telèfon mòbil” d’Isabel Mingo, donant pas després a la primera part de la festa dedicada al poeta Joan Vinyoli en l’any del seu centenari.

    En aquesta primera tanda, vam poder gaudir de poemes com “Elegia de Vallvidriera”  i “IV” del llibre Passeig d’aniversari recitades per Teresa Gregori.
“Els cucs de seda” i “El bany” recitades per Sal·lus Herrero i Jaume Ivorra, “L’acte darrer” recitada per Esther Villanueva, i “En bona companyia” i “Sum Lacrimae Perum” recitades per Amparo Romero i Joan Femenia. Tots ells acompanyats a la guitarra pel músic Joaquin Biosca.

   A continuació el grup de danses Portitxol ens va interpretar un fragment de l’espectacle “Ballant i cantant Estellés: el poeta del poble”. Carmen Serra va recitar “Els amants” i Isabel Martí “El bolero de l’Alcudia”.

   La jota i el bolero del grup de danses va donar pas a la segona part de la festa dedicada al poeta homenatjat Vicent Andrés

En aquesta part vam poder gaudir de poemes com “El lleó” recitada per Vicent Balaguer, “I no podré saber d’on surts” per Àngela Moreno, “40 anys de cul” per Jaume Ivorra, “Un entre tants” per Diana Santiago, “El vi” per Txin Javier Ruiz.

“Ací em pariren, ací estic”, per Maite Cruanyes, “Com hi ha fills” per Francesc Mompó, “Crit i nit” per Dolors Ivorra, “Una rosa de paper” per Esther Villanueva

Joan Femenia va recitar “Calcuta” en solitari i “La lluna de la muntanya”  a dues veus acompanyat per Xelo Llopis, que seguidament  ens va recitar “Cançoneret de Ripoll”.
“Tot açó que no pot ser” va ser recitat per Amparo Romero, “He deixa de contar les síl·labes”, va ser el poema que vaig escollir jo, i per a tancar el recital poètic Juanjo Sala i Vicente Ivars van recitar “Les nits que van fent la nit” a dos veus i en dos llengües, català i anglés.

Vam acabar la festa amb un sopar de cabasset en el mateix riurau, en un ambient festiu, on el record d’Estellés hi era present, perquè malgrat que el poeta va deixar la ploma per sempre més demunt l’escriptori, cada any per aquestes dates retorna i ho fa amb l’estima i l’alegria de saber-lo entre nosaltres, perquè hem assumit la veu d’un poble, perquè ací ens pariren, perquè ens agrada molt el pimentó torrat i el pa sucat amb oli, perquè ens estimem la vida.

Moltes gràcies a tota la gent que hi vau participar, sense vosaltres res d’això seria possible.