La
nit encara es ben fosca
serenament mire
en el retrovisor del temps,
en quin moment va fugir
la placidesa dels dies càlids,
qui va convidar a aquest ball
els neguits que ara em vesteixen.
Cridaré en la nit els meus silencis,
altrament sé que serà debades
la serenor d’aquesta lluna platejada
no calma l’angoixa que acampa
en el meu cos, cor endins.
serenament mire
en el retrovisor del temps,
en quin moment va fugir
la placidesa dels dies càlids,
qui va convidar a aquest ball
els neguits que ara em vesteixen.
Cridaré en la nit els meus silencis,
altrament sé que serà debades
la serenor d’aquesta lluna platejada
no calma l’angoixa que acampa
en el meu cos, cor endins.
Lluna plena...que bonica és!
ResponEliminaA vegades la bellesa fa més palès el nostre neguit.
Una abraçada Glo, és un goig veure que passeges per ací
Elimina